.

ELS NOSTRES VIATGES

Amants de països amb una vida més pura i essencial, fa quasi deu anys que recorrem el món amb la motxilla a l’esquena.
Llargues rutes sense plans previs, normalment per períodes que ronden any fent un munt de quilometres per terra en transports locals, amb pressupost ínfim, sovint per països en conflicte i allunyats sempre d’indrets turístics.

No preparem mai el viatge, decidim on aterrem i un cop allà anem a un lloc o altre en funció del què veiem, del què llegim, del què intuïm o del què ens expliquen. Volem conèixer la realitat dels països on anem, i això només es pot fer amb temps, per això quan ens decidim a marxar procurem no tenir mai data de retorn.

Nosaltres viatgem per aprendre, per conèixer i conviure amb noves cultures, per l'experiència vital i de llibertat que suposa estar en un lloc llunyà i estrany, amb tot el temps del món per descobrir-lo i gaudir-ne. Concebem els viatges com un altre mitjà de creixement personal, ja que si es duen a terme amb una mentalitat oberta, són una font inesgotable d'autoeducació, de coneixement de les diferencies entre pobles i cultures del món, i sobretot de tolerància mútua.

Ens considerem simplement viatgers, està clar que no som uns turistes normals, però tampoc ens sentim gens identificats amb la majoria de joves que viatgen pel món, ja sigui per poc o per molt temps denominats motxillers o backpackers. Considerem que aquest fenomen per desgracia ja fa temps que s’ha convertit en una forma més de turisme de masses, i segurament la més corrosiva de totes.

Nosaltres som d’una classe més austera si cap, fruit d’una espontània evolució cap a un tipus de viatge més “autèntic”. Vida local en tots els sentits, sense buscar el contacte amb altres viatgers, per això quasi sempre evitem les rutes trillades que altres freqüenten, doncs ja hem dit que ens agrada conèixer els països i la gent tal com són, i no com es volen fer veure. Així doncs no ens trobareu pas disfrutant d’unes cerveses en una platja de Goa, ni a lloms d’un elefant a Tailàndia, ni fent esports d’aventura en un riu africà, ni portant una samarreta de la nostre flamant volta al món, ni bàsicament enlloc comentant batalletes de viatge amb altres turistes. Si en canvi dormint en hotels d’estació, en cases particulars o directament al carrer, viatjant dins o sobre els busos més destartalats, en els vagons més sobrecarregats i menjant i bevent del plat de tothom.
Aquesta és la nostra filosofia de viatge, que us expliquem sense ànim d’ofendre a ningú.

No negarem però que ara mateix qui mes qui menys ha vist el filó del turisme, però segueix havent-hi excepcions, com molts països musulmans on la gent no acostuma a anar per desinformació o prejudicis, o països en conflicte recent o present. Per nosaltres aquests llocs són probablement els únics on encara podem sentir de veritat l’essència dels viatges, del desconegut, de l’imprevist, del perill inclús, aquella sensació tan especial que tens al saber que estàs venut i tan lluny de casa... indrets on potser no ha passat cap més viatger, motiu pel qual sovint acabes disfrutant d’una extraordinària hospitalitat sense condicions.

Aquest són els nostres llargs viatges fins ara, i alguns no tan llargs però també especials per nosaltres:

Bé, això costarà una mica en quedar enllestit... Ara mateix estem barallant-nos amb el Google Maps per recrear les rutes dels nostres viatges, afegint fotos als llocs, etc. També estem explicant una mica per sobre com va anar cada viatge, algun de ja fa massa temps.
Tot plegat és molt lent, però per avançar parlarem de:

India - Àfrica 2012: Vam tornar a Varanasi (Índia) per passar quatre mesos més ajudant a consolidar els projectes de l'ong Seed For Change. Llavors vam volar a Nairobi, la porta d'entrada més econòmica a Àfrica des d'Àsia, per creuar ràpidament la frontera amb Uganda i recórrer aquest país junt amb Sudan del Sud, Rwanda i Burundi durant un parell de mesos.


India 2011: Vam estar set mesos a Varanasi (Índia), ajudant a un noia gallega a engegar l'ong Seed for Change, pels habitants dels slums de la ciutat.

Sierra Leone 2010: Aquest viatge va durar un mes, i el va fer el Jordi amb el seu pare i sa germana, uns altres animals viatgers. Àfrica pura, un viatge sense xarxa en un país destrossat per la guerra però amb una de les societat més hospitalàries que hagi trobat mai. Un país preciós a descobrir de totes totes on hem deixat un munt d’amics.

Àsia - Àfrica 2009: Vam estar deu mesos recorrent per terra la ruta d’Istambul a Bangladesh, creuant Turquia, Iran, passant-nos tres mesos a Pakistan, llavors India i finalment Bangladesh. Vam  tornar a entrar a la India d'on vam saltar de Mumbai a Nairobi en avió. D’allí vam viatjar per Uganda, el nord de Kenya, vam creuar a Etiòpia, Djibouti i finalment al Yemen. D’aquest viatge és del què parla el llibre “Pel Camí Més Llarg”, que podeu descarregar en l’apartat Llibre - Pel Camí Més Llarg.

India 2006: Vam estar sis mesos recorrent básicament el centre i sud de la Índia. Just feia tres mesos que havíem tornat de l'anterior viatge, on només vam passar pel nord, havíem de tornar-hi...

Àsia 2005-2006: Vam estar dotze mesos recorrent aquest continent per primera vegada, pràcticament tot per terra. Ens va deixar fascinats per sempre. Vam començar a la India, per creuar a Pakistan, d’alli pel pas de Khunjerab cap Xina que vam travessar sencera d’est a oest. Llavors entrar a Vietnam, Laos i Thailandia d'on vam volar de Bangkok a la Índia altre cop. Pujar i baixar de Ladhak i de nou tornem a entrar a Pakistan, on ens enxampa el devastador terratrèmol del 2005. D'allí fins a Iran des de Quetta, al sud de Pakistan, en un dels trajectes més impressionants que recordem. D’Iran a Turquia, Bulgaria, i vam acabar d’arribar a Barcelona en un bus il·legal que ens va llençar a Sants Estació després de quaranta hores de trajecte.

Sudamèrica 2002-2003:El nostre primer viatge llarg. Vam aterrar a Lima sense quasi cap mena d’experiència prèvia i sense vol de retorn, amb l’intenció de recórrer el continent fins que els calers aguantessin. Vam acabar passant un any arrossegant-nos per Perú, Bolívia, Xile, Argentina, Paraguay, Uruguay i el sud del Brasil.

Haití 2002: Un altre viatge d’un mes que el Jordi va fer amb el seu pare i sa germana. Aquí podríem dir que va ser quan va descobrir de primera mà l’experiència de viatjar per països “subdesenvolupats”, una experiència que el marca per sempre. Haití en aquelles èpoques, malgrat ser abans del terratrèmol del 2010, ja presentava un aspecte de país totalment africà més que caribeny, amb escenes de pobresa extrema a cada cantonada.


- Continuar...