.

dimarts, de maig 10, 2011

Seed for Change



Just avui ens fixem que fa quasi un any que no escrivim res al blog! No és que no ens hagi passat res per explicar des de l’última entrada, ben al contrari. El cas és que estem escrivint en una altre banda, en castellà, i no publiquem exactament posts de viatges, tot i que ara mateix estem vivint a la India. Us fem cinc cèntims d’on estem ficats, i si volguéssiu saber més us anirem deixant els links del què anem explicant.

Al gener d’aquest any vam tornar a marxar de casa per passar un temps més o menys definit a Varanasi, India. Aquesta vegada doncs, no marxàvem de viatge llarg i guerrillero, sinó que ens quedaríem afincats en una única ciutat tot el temps, en principi uns sis mesos.

Ens va sorgir l’oportunitat de venir a col•laborar amb una petita Ong (www.seedforchange.com) que un noia gallega havia engegat a la ciutat feia cosa d'un any. Ens va interessar de seguida la proposta, doncs es tractava de crear-ho tot quasi des de zero, aprendre com es munten aquests projectes des del principi, amb totes les dificultats que comporta. L’Ong treballa amb famílies de desplaçats de Bengala Occidental que viuen en slums que semblen abocadors, treballant la majoria, nens inclosos, de recollidors de deixalles que amunteguen davant de les barraques per llavors vendre a pes.

Des que hem arribat, hem acabat de consolidar el projecte d’alfabetització de nens treballadors i el projecte sanitari, i hem engegat el projecte d’escolarització pels més petits i un projecte de costura per les mares entre altres. L’experiència no cal dir-ho, està resultant tremendament enriquidora, per les dues parts.

És una Ong molt petita com dèiem, ara treballem aquí la directora, nosaltres dos i tres empleats locals. Tothom fa de tot i tractes directament amb les famílies des del primer dia, buscant solucions als seus problemes i planejant nous projectes, portant-los al doctor, donant-los les medicines, fent censos a cada casa en nous slums que descobrim, etc. És feina dura, però no se com dir-ho, des del primer dia que vam entrar als slums vam saber que teníem un compromís amb aquelles famílies per sempre, i com més passen els dies, més part de la nostra família són.

Per altre banda, els propers dos mesos estarem sols aquí ja que la directora torna Espanya, així que és un altre repte veure com ens en sortim, fent ara més que mai la feina de coordinadors de tot plegat.
Més o menys ja teniu ara una introducció d’on estem, si voleu llegir què fem el dia a dia:

- Continuar...